Polònia

De Viquipèdia

Aquest article tracta sobre el país europeu. Per a altres significats, vegeu «Polònia (desambiguació)».


(Bandera)	(Escut)

Lema nacional: Cap

Idiomes oficials Polonès¹

Capital Varsòvia
52° 13′ N, 21° 02′ ECoordenades: 52° 13′ N, 21° 02′ E

Ciutat més gran Varsòvia

Govern

President
Primer Ministre

Democràcia parlamentària
Lech Kaczyński
Donald Tusk

Superfície
- Total
- Aigua (%) 312.685 km² (68è)
2,6%

Població
- Estimació 2007
- Cens —
- Densitat 38.115.967 (33è)
—
122 hab/km² (87è)

Moneda złoty (PLN)

Fus horari
- Estiu (DST) CET (UTC+1)
Si, CET* (UTC+2)

Independència de Rússia, Alemanya i Àustria-Hongria l'11 de novembre de 1918

Himne nacional

Mazurek Dąbrowskiego

Domini internet .pl

Codi telefònic +48

Gentilici Polonès, polonesa

¹ El bielorús, el cassubià, l'alemany i l'ucraïnès gaudeixen de cert grau de reconeixement administratiu, però no es consideren llengües oficials.

Polònia (en polonès: Polska), oficialment la República de Polònia (en polonès: Rzeczpospolita Polska) és un Estat de l'Europa Central. Limita amb Alemanya a l'oest, amb la República Txeca i Eslovàquia al sud, amb Ucraïna, Bielorús i Lituània a l'est, i amb el mar Bàltic i l'óblast de Kaliningrad, un exclavament rús, al nord. La superfície total de Polònia és de 312.679 km²; és el 69^è Estat més extens del món, i el nové d'Europa. Polònia té una població de més de 38 milions d'habitants; és el 33^r país més poblat del món.

L'establiment de l'Estat polonès va tenir lloc amb l'adopció del cristianisme pel governant Miesko I el 966 dC, data en què l'Estat comprenia un territori similar a l'actual. Polònia es va convertir en un regne el 1025, i el 1569 es va consolidar una llarga unió amb el Gran Ducat de Lituània que va formar la República de les Dues Nacions. La Unió es va col·lapsar el 1795, i el territori va ser dividit entre Prússia, Rússia i Àustria. Polònia va recuperar la seva independència el 1918, després de la Primera Guerra Mundial, però la va perdre durant l'ocupació nazi i soviètica durant la Segona Guerra Mundial. Polònia va perdre més de 6 milions de ciutadans en el conflicte bèl·lic, i va aconseguir la seva independència com a república soviètica del Bloc Oriental. El 1989, el govern comunista es va col·lapsar, i Polònia es coneguda des d'aleshores, constitucionalment, com la "Tercera República Polonesa". Polònia és un Estat unitari integrat per setze voivodats. Polònia és membre de la Unió Europea, l'OTAN i l'OCDE.

Taula de continguts

1 Toponímia
2 Geografia física
3 Política i govern
- 3.1 Estructura constitucional
- 3.2 Subdivisió administrativa
4 Geografia humana i societat
- 4.1 Demografia
- 4.2 Religió
5 Història
6 Referències
7 Articles relacionats

[edita] Toponímia

El nom de Polònia es deriva dels polans una de les tribus més fortes que habitaven els territoris de l'actual Estat durant els segles IX i X. L'arrel del mot és incert. Es podria derivar d'algunes paraules poloneses com ara pole ("camp"), opole ("grup de pobles que pertanyen a un mateix clan", una unitat administrativa antiga), o plemię ("tribu").

Polksa va ser el nom utilitzat pels polans per referir-se al seu territori tribal a la conca del riu Varta. Durant el segle X, els polans van subjugar i unir les tribus eslaves que habitaven entre els rius Oder i Bug en un sol estat feudal i al començament del segle XI, el nom de Polska es va estendre per a referir-se tot el territori polonès. Les terres que havien estat habitades originalment pels polans van començar a ser conegudes com a Staropolska, o l'"Antiga Polònia", i després coma Wielkopolska o la "Gran Polònia", mentre que les terres que es van conquerir a finals del segle X com a "Petita Polònia" o "Polònia Menor".

[edita] Geografia física

Llac a Gołdap

El territori polonès està format, majoritàriament, per planes, que s'estenen des del litoral bàltic fins al sud, on apareixen les úniques muntanyes del territori. Les planes del litoral bàltic estan compostes de sediments marítims i al·luvions limitats al sud per un cinyell de turons glacials de poca altura.^[1] Al centre de Polònia es troben tres planes estratificades (les planes de Wielkopolska, Mazowsze i Podlàquia). Finalment, al sud es troben diverses elevacions asimètriques que assoleixen l'altura màxima als Sudets i Carpats, on es troba el pic més alt, el Rysy, amb 2.499 msnm.

Els rius més extensos són el Vístula (Wisła, en polonès), amb 1.047 km de llargària, l'Oder (Odra) que forma part de la frontera occidental polonesa, i amb una extensió total de 845 km; el seu tributari el Varta (Warta), amb 808 km, i el Bug, tributari del Vístula amb una extensió de 772 km. El Vístula i l'Oder desemboquen al mar Bàltic, així com molts altres rius de la Pomerània. Els rius polonesos han estat utilitzats en la navegació i el transport de persones i productes.

[edita] Política i govern

[edita] Estructura constitucional

Seu del Sejm

L'organització política de Polònia es basa en el semipresidencialisme, en què hi ha un president com a cap d'Estat, segons la constitució de 1997. L'estructura de govern se centra en el Consell de Ministres encapçalat per un primer ministre, el cap de govern. El president anomena el gabinet els membres del qual són proposats pel primer ministre, normalment de la coalició majoritària del Sejm. El president és electe per vot popular per un mandat de cinc anys.

El poder legislatiu recau sobre un parlament bicameral integrat pel Sejm, la cambra baixa de 460 membres i el Senat de 100 membres. Els membres del Sejm s'elegeixen segons el mètode de representació proporcional i el mètode d'Hondt. El Senat, per contra, s'elegeix segons un mètode complex d'escrutini majoritari plurinominal en què molts candidats amb el suport més alts s'elegeixen a cadascuna de les circumscripcions electorals. Amb l'excepció del partits de le sminories ètniques, només els partits amb més del 5% dels vots nacionals tenen el dret a rebre escons al Sejm. El Senat i el Sejm, en sessió conjunta, es coneixen com l'Assemblea Nacional (Zgromadzenie Narodowe). L'Assemblea Nacional es forma només tres vegades: quan un nou president presenta el seu jurament al començar el seu mandat, quan es presenta una acusació o censura de la gestió del president davant el Tribunal Estatal (Trybunał Stanu), i quan la incapacitat permanent del president per a complir les seves funcions és declarada. Fins l'actualitat, només ha ocorregut la primera.

La branca judicial té un paper important en la presa de decisions nacionals. Està integrada per la Suprema Cort de Polònia (Sąd Najwyższy), la Cort Suprema Administrativa de Polònia (Naczelny Sąd Administracyjny), i el Tribunal de l'Estat. Amb l'aprovació del Senat, el Sejm també designa l'ombudsman conegut com el "Comissionat per a la Protecció dels Drets Civils" (Rzecznik Praw Obywatelskich) per un període de cinc anys.

[edita] Subdivisió administrativa

Des del començament del segle XIV Polònia està dividida en voivodats. Des del 1999 Polònia consta de 16 voivodats. Tant els seus noms com l'extensió que ocupen es corresponen amb les regions històriques de Polònia.

Abreviació	Codi	Voivodat
Voivodats de Polònia des del 1999
DS	02	Baixa Silèsia (Dolny Śląsk)
KP	04	Cuiàvia i Pomerània (Kujawy i Pomorze)
LU	06	Lublin (Lublin)
LB	08	Lubusz (Lubuskie)
LD	10	Łódź (Łódz)
MP	12	Petita Polònia (Małopolska)
MA	14	Masòvia (Mazowsze)
OP	16	Opole (Opole)
PK	18	Subcarpàcia (Podkarpacie)
PD	20	Podlàquia (Podlasie)
PM	22	Pomerània (Pomorze)
SL	24	Silèsia (Śląsk)
SW	26	Santa Creu (Święty Krzyż)
WM	28	Warmia i Mazury (Warmia i Mazury)
WP	30	Gran Polònia (Wielkopolska)
ZP	32	Pomerània Occidental (Pomorze Zachodnie)

[edita] Geografia humana i societat

[edita] Demografia

Amb 38 milions d'habitants,^[2] En anys recents la població polonesa ha decrescut atesa l'emigració i una forta caiguda en la taxa de natalitat. Des de l'entrada de Polònia a la Unió Europea, un gran nombre de polonesos n'han emigrat cap als països d'Europa occidental, com ara el Regne Unit, Alemanya i Irlanda. La taxa de creixement poblacional és de -0.045%, la taxa de natalitat és de 10 naixement per cada 1.000 habitants, la taxa de mortalitat és de 9,99 morts per cada 1.000 habitants, i la taxa neta de migració és de -0,46 migrants per cada 1.000 habitants.^[2] L'esperança de vida en néixer és de 75 anys, i la taxa de fecunditat d'1,27 nens per dona.^[2]

i una merda per tots vosaltres

[edita] Religió

Església a Binarowa

A causa de l'Holocaust i de la fugida i expulsió de les poblacions alemanyes i ucraïneses després de la Segona Guerra Mundial, Polònia ha esdevingut un país gairebé homogeni religiosament. La majoria de la població és catòlica romana, al voltant del 89%.^[3]^[4] Tot i que el percentatge dels catòlics practicants és molt menor que en el passat, Polònia encara és un dels estats més religiosos d'Europa.^[5] Les minories religioses són els ortodoxos polonesos (506.800), els protestant (150.000), els Testimonis de Jehovà (126.827), els catòlics orientals, els mariavites, els catòlics polonesos, els jueus, els musulmans (incloent-hi els tàtars de Białystok). Les esglésies protestants inclouen al voltant de 77.500 membres només en la Església Evangèlica-Augsburg de Polònia, a més de moltes altres esglésies pentecostals i evangèliques. La llibertat religiosa és garantida en la constitució des de 1989. Segons una enquesta del 2007, el 72% dels enquestats no estaven en contra de la presentació del catolicisme a les escoles públiques; tanmateix, hi ha cursos alternatius d'ètica només en 1% del sistema educatiu públic.^[6]

[edita] Història

Màxima extensió de la Confederació Lituano-Polonesa (1600)

El Primer Repartiment (1772)

El Segon Repartiment (1793)

El Tercer Repartiment (1795)

Polònia va ser envaïda per tribus germàniques i eslaves, pels Huns i pels Avars. En el segle X, el príncep Miecislau I, primer membre de la dinastia Piast, va assentar les bases del futur estat polonès: va ser batejat el 966, amb la qual cosa adoptà la religió cristiana com a nova religió oficial; això féu que el gruix de la població l'assimilés com a pròpia en el decurs del següent segle.

El 1384 l'oligarquia polonesa portà al poder la princesa Eduvigis, la qual es casà amb Ladislau II Jagelló, Gran Duc de Lituània. Aquesta unió donà als polonesos força suficient per enfrontar-se als teutons, formant un poderòs estat les fronteres del qual s'estenien del mar Bàltic al mar Negre.

El segle XVI, amb els jagelló, va ser conegut com el "segle d'or" de l'estat polonès-lituà. Un segle més tard, la rebel·lió dels cosacs a Ucraïna, al 1648, va assentar les condicions propícies perquè Rússia envaïra Polònia.

Al 1772 la intervenció conjunta de Prússia, Àustria i Rússia va imposar el Primer Repartiment de Polònia, distribuint-se la Pomerània oriental per a Prússia; Galítzia i part de la Petita Polònia per a Àustria i Lituània per a Rússia. Aprofitant la guerra ruso-turca, el congrés polonès va votar una nova constitució monàrquica, però al 1793 novament van intervenir Prússia i Rússia, duent a terme el Segon Repartiment de Polònia, adjudicant-se aquesta Lituània, Ucraïna Occidental, Volinia i Podolia; i aquella Posnania, Danzig (Gdańsk) i Torun. Després del fracàs de la rebel·lió de 1794 torna a repartir-se Polònia suposant la fi com a estat.

En finalitzar la I Guerra Mundial, període durant el qual el territori polonès va ser novament envaït per tropes alemanyes i austríaques, Polònia aconsegueix la independència després de més 120 anys sense haver disposat d'un Estat. Això va ser possible gràcies a què els aliats van estar d'acord amb la voluntat del President dels Estats Units, Woodrow Wilson, expressada al Congrés dels EE.UU. abans que s'acabés la guerra (punt tretzè dels Catorze Punts del seu discurs). Es proclamà doncs la Segona república Polonesa (1918), que de seguida va patir una nova greu amenaça: La guerra amb els Soviets, iniciada al 1919 després de l'agressió de les tropes comunistes. Després d'unes línies de front fluctuants, Polònia va aconseguir retenir la seva independència.

Polònia, Guerra Bolxevic Juny 1920

Polònia, Guerra Bolxevic Agost 1920

Polònia, període ϡ 1920-1939

Fronteres abans i Després de la Segona Guerra Mundial

L'any 1926 el general Józef Pilsudski va assumir la direcció de l'Estat proclamant-se com a dictador.

L'1 de Setembre de 1939 Hitler envaeix Polònia, desencadenant la II Guerra Mundial. En un atac sorpresa l'aviació alemanya va destruir les principals ciutats poloneses i el país va ser envaït pel III Reich i la Unió Soviètica, de manera que en menys d'un mes estava totalment ocupat. Durant la guerra Polònia va perdre sis milions de persones, la meitat d'ells jueus, primer concentrats en els guetos de les ciutats i després exterminats en camps tristament coneguts com el d'Auschwitz, al sud del país.

En 1945 Polònia va ser ocupada per les tropes russes que no van respectar al govern en l'exili ni van tornar la independència al país. Es va formar un govern provisional d'alliberament nacional, que va derivar en una democràcia popular, la qual cosa va conduir a les reformes inspirades en el model soviètic. A més les fronteres poloneses es van desplaçar cap a l'oest, perdent les regions de Galítzia oriental i Brest-Litovsk a favor d'Ucraïna i Bielorússia. Amb Alemanya la frontera es va fixar en la línia Oder-Neise, per la qual cosa el territori polonès seria més reduït que el de 1939.

L'alçament popular de Poznan en 1956 va obrir una xicoteta esperança d'alliberament. La caiguda de Wladyslaw Gomulka i la seua substitució per Edward Gierek es va deure a les protestes per la falta de llibertats i per la carència dels productes bàsics de supervivència. Però no va haver-hi transformacions radicals i Polònia va seguir davall l'òrbita russa durant les següents dècades.

En 1980 es va produir una gran onada de vagues, dirigides per la central sindical "Solidaritat" i pel seu líder Lech Walesa, que van aconseguir reformes profundes. Gierek va ser substituït per Stanislaw Kania i aquest pel general Wojciech Jaruzelski, el qual en 1981 va donar un colp d'estat amb ajuda de l'exèrcit polonès. En 1985 Jaruzelski cedeix el comandament a Zbigniew Messner i assumint la secretaria general del Partit Unificat Obrer Polonès. Per les vagues en 1988, el govern va legalitzar a Solidaritat i va convocar a eleccions per a l'any següent, que van guanyar àmpliament els sindicalistes. En 1990 va ser triat com a President de Polònia Lech Walesa.

Recuperada la independència i la democràcia Polònia va dirigir els seus passos a la Unió Europea amb què va signar una sèrie d'acords previs a la seua incorporació com a membre, cosa que es va produir en 2004. En 2005 va morir el Papa Joan Pau II, l'únic polonès de la història que ha aconseguit el pontificat.

[edita] Referències

v • d • e

Referències i notes

↑ Polònia. La geografia física. L'Enciclopèdia Catalana. Data d'accés 12 de setembre, 2008
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 Poland. People. CIA - The World Factbook. Data d'accés: 16 de setembre, 2008
↑ Concise Statistical Yearbook of Poland, 2008. Central Statistical Office, Poland: (28 July 2008). Data d'accés: 2008-08-12.
↑ Churches and Religious Life in Poland
↑ Plantilla:Pl icon Centrum Badania Opinii Społecznej (Centre for Public Opinion Research (Poland) CBOS). Komunikat z badań; Warszawa, Marzec 2005. Co łączy Polaków z parafią? Prefaci. Data d'accés: 2007-12-14.
↑ Plantilla:Pl icon Olga Szpunar, „Dorośli chcą religii w szkole”. Gazeta Wyborcza Kraków. Data d'accés: 2007-09-15.

[edita] Articles relacionats

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Polònia

Polònia \| Voivodats
Baixa Silèsia \| Cuiàvia i Pomerània \| Gran Polònia \| Lublin \| Lubusz \| Łódź \| Masòvia \| Opole \| Petita Polònia \| Podlàquia \| Pomerània \| Pomerània Occidental \| Silèsia \| Subcarpàcia \| Święty Krzyż \| Warmia i Mazury
	edita

Portal UE	Unió Europea (UE)
Estats membre: Alemanya \| Àustria \| Bèlgica \| Bulgària \| Dinamarca \| Eslovàquia \| Eslovènia \| Espanya \| Estònia \| Finlàndia \| França \| Grècia \| Hongria \| Irlanda \| Itàlia \| Letònia \| Lituània \| Luxemburg \| Malta \| Països Baixos \| Polònia \| Portugal \| Regne Unit \| Romania \| Suècia \| República Txeca \| Xipre
Estats candidats a ingressar-hi que ja han encetat negociacions: Croàcia \| Turquia
Estats candidats a ingressar-hi: República de Macedònia (FYROM)
Estats potencialment candidats: Albània \| Bòsnia i Hercegovina \| Kosovo \| Montenegro \| Sèrbia