De Viquipèdia

El metre (m) és la unitat de longitud del Sistema Internacional de pesos i mesures. Es defineix com la longitud del camí que recorre la llum en un interval de temps de 1/299 792 458 segons.

[edita] Múltiples i submúltiples

Es poden utilitzar prefixos per anomenar múltiples o submúltiples del metre.

Factor	Nom	Símbol		Factor	Nom	Símbol
10−1	decímetre	dm		101	decàmetre	dam
10−2	centímetre	cm		102	hectòmetre	hm
10−3	mil·límetre	mm		103	quilòmetre	km
10−6	micròmetre	µm		106	megàmetre	Mm
10−9	nanòmetre	nm		109	gigàmetre	Gm
10−12	picòmetre	pm		1012	teràmetre	Tm
10−15	femtòmetre (o fermi)	fm		1015	petàmetre	Pm
10−18	attòmetre	am		1018	exàmetre	Em
10−21	zeptòmetre	zm		1021	zettàmetre	Zm
10−24	yoctòmetre	ym		1024	yottàmetre	Ym

També existeixen altres unitats relacionades amb el metre que no formen part del Sistema Internacional

• àngstrom (Ã…) = 10^-10 m

[edita] Història

El metre va ser definit el 1791 per l'Acadèmia Francesa de Ciències com a la deumilionèsima part del quadrant d'un meridià terrestre; concretament, la distància a través de la superfície de la Terra des del Pol Nord fins a l'Equador passant pel meridià de París. El científic nord-català Francesc Aragó va ser un dels membres de l'expedició que va completar les mesures que van permetre establir aquesta primera definició. Aquestes mesures es van dur a terme en una primera fase entre Dunkerque i Barcelona. En concret, el meridià de París arriba al mar a la platja d'Ocata, al Masnou. En una segona fase les mesures es van prolongar fins a les Illes Balears, entre els anys 1806 i 1808. En esclatar la guerra del Francès François Aragó va evitar el linxament gràcies al seu coneixement del català. Els expedicionaris es van refugiar a la presó del castell de Bellver i no van poder tornar a França fins un any més tard. El 1795, França va adoptar el metre com a unitat oficial de longitud.

El 1889, l'Oficina Internacional de Pesos i Mesures va redefinir el metre com la distància entre dues línies marcades en una barra de Platí-Iridi que es guardava a Sevres.

El 1960 la Conferència General de Pesos i Mesures va definir el metre com a 1.650.763,73 vegades la longitud d'ona en el buit d'una línia d'emissió determinada del criptó-86. Finalment, el 1983 es va establir la definició actual (longitud recorreguda per la llum en el buit en un temps de 1/299.792.458 segons). Aquesta definició té els següents avantatges:

• Com que la velocitat de la llum en el buit és una constant física fonamental, aquesta definició és independent de qualsevol objecte material de referència.
• En principi, es pot mesurar amb gran precisió.

[edita] Enllaços externs

• Oficina Internacional de Pesos i Mesures: anglés o francés

Unitats de longitud

Múltiples i submúltiples del metre (SI) yoctòmetre | zeptòmetre | attòmetre | femtòmetre | picòmetre | nanòmetre | micròmetre | mil·límetre | centímetre | decímetre | metre decàmetre | hectòmetre | quilòmetre | megàmetre | gigàmetre | teràmetre | petàmetre | exàmetre | zetàmetre | yotàmetre

Altres unitats unitat astronòmica | any-llum | parsec | kiloparsec | megaparsec | gigaparsec àngstrom | colze | vara | cana | estadi | milla nàutica

Altres sistemes Anglosaxó | Japonès