De Viquipèdia

El cinema (del grec Kino, moviment) o cinematografia és l'art de realitzar films cinematogràfics. El seu procediment consisteix en la il·lusió de moviment produïda per la projecció d'imatges fixes enregistrades en continuïtat sobre una pel·lícula de cel·luloide a una freqüència habitual de 24 fotogrames per segon. La sensació de moviment es genera al cervell de l'observador gràcies al fenomen de la persistència en la retina, la teoria de la qual va ser formulada per Peter Mark Roget el 1824.

El cinema també és considerat el Setè Art, terme introduït per Ricciotto Canudo el 1914. Segons ell, el cinema és «l'art plàstica en moviment que compendia totes les arts». Els principals centres de producció de pel·lícules actualment es troben a Hollywood i Bollywood.

Taula de continguts 1 Història del cinema 1.1 Invents i joguets 1.2 La fotografia 1.3 Enregistrar i projectar 2 Realització cinematogràfica 2.1 Equip tècnic 3 Gèneres cinematogràfics 4 Pàgines que s'hi relacionen 5 Enllaços externs

[edita] Història del cinema

Article principal: Història del cinema

El terme "cinema" és la forma abreujada del mot "cinematògraf", nom de l'invent que va permetre desenvolupar la tècnica i art cinematogràfiques. No obstant això, el cinema no és fruit d'un descobriment sinó d'una evolució constant en la història.

El primer precedent de projecció d'imatges en una pantalla són les ombres xineses, les primeres proves documentals de les quals daten del segle XI. Les figures bidimensionals es movien mitjançant filferros, tot projectant ombres acolorides sobre una pantalla tensada de paper o de seda. Les històries que s'hi explicaven estaven basades en relats èpics orientals i en poemes hindús com el Ramayana i el Mahabharata.

[edita] Invents i joguets

La base tant de la fotografia com del cinematògraf és la cambra obscura. Les seves primeres referències documentals són obra de científics àrabs i daten dels segles IX i XI. Tanmateix la consolidació de l'invent va arribar al segle XVII, quan Giovanni Battista della Porta va publicar la seva obra Magiae Naturalis. Els seus vint volums descriuen les bases per crear un espectacle lluminós basat en la cambra obscura.

Un segle més tard, de l'ús de la cambra obscura sorgeixen les vistes òptiques que mostraven gravats de paisatges en perspectiva augmentant-ne la profunditat i el relleu mitjançant l'ús de lents. Les primeres vistes òptiques van ser creades el 1788 pel retratista Robert Baker, el primer Panorama del qual va ser la vista de la ciutat d'Edimburg sobre un turó, una imatge que envoltava completament els espectadors. El 1822, el francès Louis-Jacques-Mandé Daguerre va crear el Diorama que, a diferència del Panorama, mostrava una imatge que variava d'aspecte a causa dels canvis que s'hi feien en la il·luminació frontal i posterior.

Però l'espectacle visual més popular abans que naixés el cinema va ser la llanterna màgica. L'artefacte consistia en una capsa dotada d'un focus lluminós que projectava imatges pintades en un vidre sobre una superfície plana. Durant els segles XVII i XVIII fou estudiada i difosa per tot Europa i els firaires l'utilitzaven per fer-ne espectacles. El més cèlebre dels espectacles basats en la llanterna màgica van ser les fantasmagories, creades pel belga Étienne Robertson el 1790.

Durant el segle XIX, les joguines òptiques van col·laborar a aprofundir en el fenomen de la persistència en la retina. El primer joguet va ser el taumàtrop, creat pel doctor John Ayrton Paris el 1826, i que consistia en un disc amb l'element d'una imatge gravat a cada cara que, al fer-lo girar ràpidament, superposava ambdós elements reconstruint el dibuix. L'any 1833, el belga Joseph Plateau i l'austríac Simon von Stampfer van dissenyar el fenaquistoscopi, una joguina que mostrava una imatge en moviment mitjançant un disc giratori que contenia una dotzena de dibuixets que descomposaven l'acció. El 1834, el matemàtic anglès William George Horner va crear el zoòtrop, que substituïa el disc per un cilindre amb ranures, a l'interior del qual es col·locava la tira d'imatges i al fer-lo girar se'n podia observar el moviment a través de les ranures. L'any 1877, Charles-Émile Reynaud va fer-ne una variant anomenada praxinoscopi, que permetia contemplar la imatge reflectida en uns miralls situats a l'interior del cilindre. Més tard, Reynaud va perfeccionar l'invent i va crear el praxinoscope-théâtre o teatre òptic.

[edita] La fotografia

La fotografia va donar origen a les càmeres cinematogràfiques, però també va contribuir a l'estudi de la descomposició del moviment. El primer a utilitzar-la amb aquestes finalitats va ser el fotògraf anglès Eadweard Muybridge, que el 1872 va aconseguir captar les fases del trot d'un cavall en una seqüència de 12 fotografies. Més tard, Muybridge inventà el zoopraxiscopi, un aparell que reconstruïa en una pantalla el moviment desglossat en una seqüència fotogràfica.

L'any 1882, el fisiòleg francès Étienne-Jules Marey va crear el fusell fotogràfic, que permetia captar dotze fotografies individuals per segon. Durant els anys següents, anà perfeccionant aquest dispositiu gràcies a les aportacions d'altres inventors com George Eastman, que el 1888 va crear el rodet de cel·luloide per a les seves càmeres Kodak, en substitució de les pel·lícules de paper.

[edita] Enregistrar i projectar

• 1891: Thomas A. Edison presenta un projector d'imatges: el kinetoscopi.
• 1895:
  • Els germans Max i Emil Skladanowsky inventen el bioscopi.
  • Els germans Auguste i Louis Lumière creen el cinematògraf, càmera i projector alhora. El 28 de desembre de 1895 se'n fa la primera projecció pública a París. S'hi projecten pel·lícules de 50 segons de durada, com La sortida de la fàbrica, L'arribada del tren a l'estació o El regador regat.
  • Edison presenta el kinetòfon, un híbrid del kinetoscopi i el fonògraf que sincronitzava so i imatge.
• 1915: Primera exhibició de cinema en tres dimensions.

[edita] Realització cinematogràfica

[edita] Equip tècnic

Direcció: El director cinematogràfic és el professional que dirigeix la filmació d'una pel·lícula, el responsable de la posada en escena, donant pautes als actors i a l'equip tècnic, prenent totes les decisions creatives, seguint el seu estil o visió particular. Supervisant el decorat i el vestuari, i totes les altres funcions necessàries per a dur a bon terme el rodatge. Prèviament haurà intervingut en nombroses tasques, elaborant el guió tècnic i un storyboard amb l'assistència d'un dibuixant. Portarà a terme la selecció dels actors o casting i dels altres professionals que integraran l'equip, escollirà els escenaris en els quals es rodarà la pel·lícula, ja siguin localitzacions naturals o decorats en estudi, i sol tenir també incumbencia en la redacció final del guió, en col·laboració amb el guionista. També formen part de l'àrea el assistent de direcció i el denominat script o continuista. D'altra banda, treballa en conjunt amb el director el director d'actors.

Producció: El productor cinematogràfic és l'encarregat dels aspectes organitzatius i tècnics de l'elaboració d'una pel·lícula, complementant així la labor creativa del director. Està a càrrec de la contractació del personal, del finançament dels treballs i del contacte amb els distribuïdors per a la difusió de l'obra. Un productor que no té a càrrec aspectes tècnics sinó només legals i comercials es denomina en general "productor executiu". Si la seva tasca es limita a alguns aspectes puntuals del procés tècnic o creatiu, s'anomena "co-productor". També formen part de l'àrea el director de producció, el productor executiu i l'assistent de producció.

Guió: El guionista és la persona encarregada de confeccionar el guió, ja sigui una història original, una adaptació d'un guió precedent o d'altra obra literària. Molts escriptors s'han convertit en guionistes de les seves pròpies obres literàries i molts directors, sobretot fora d'Hollywood, són també els seus propis guionistes. Dins del guió cinematogràfic es distingeixen el guió literari o cinematogràfic, que narra la pel·lícula en termes d'imatge (descripcions) i so (efectes i diàleg), i està dividit en actes i escenes, i el guió tècnic, que agrega a l'anterior una sèrie d'indicacions tècniques (grandària de plànol, moviments de càmera, etc.) que serveixen a l'equip tècnic en la seva tasca. També poden col·laborar amb el guionista altres escriptors (co-guionistes) o contar amb dialoguistes, gent especialitzada a escriure diàlegs.

So: En rodatge, els encarregats del so cinematogràfic són el sonidista i els microfonistes. En la postproducció se sumen l'editor de so, el compositor de la música incidental i els artistes d'efectes sonors (foley) i de doblatge, per a generar la banda sonora original.

Fotografia: El director de fotografia és la persona que determina com es veurà la pel·lícula, és a dir, és qui determina, en funció de les exigències del director i de la història, els aspectes visuals de la pel·lícula: l'enquadrament, la il·luminació, l'òptica a utilitzar, els moviments de càmera, etc. És el responsable de tota la part visual de la pel·lícula, també des del punt de vista conceptual, determinant la tonalitat general de la imatge i l'atmosfera òptica de la pel·lícula. L'equip de fotografia és el més nombrós i es compon, a més del director de fotografia, del camarògraf, el primer assistent de càmera o foquista, el segon assistent de càmera, el carregador de negatius, el gaffer o cap d'elèctrics, els elèctrics o operadors de llums, els grip o operadors de travelling o dolly, els estabilitzadors de càmera (steady cam) i altres assistents o aprenents.

Muntatge: El muntatge cinematogràfic és la tècnica d'acoblament de les successives preses registrades en la pel·lícula fotogràfica per a dotar-les de forma narrativa. Consisteix a escollir (una vegada que s'ha rodat la pel·lícula), ordenar i unir una selecció dels plans enregistrats, segons una idea i una dinàmica determinada, a partir del guió, la idea del director i l'aportació del muntador. El muntador avui dia treballa amb plataformes i programes professionals com Avid o altres mètodes de muntatge digital. Pot tenir un assistent i alhora sol treballar en conjunt amb el tallador de negatius, encarregat de realitzar l'armat de la primera còpia editada en film, basat en la llista de corts, generada pel sistema d'edició offline.

Art (Disseny de producció): L'àrea artística pot tenir un director d'art o varis, de ser necessari. En el cas d'haver més d'un, aquests estan coordinats per un dissenyador de producció, qui està a càrrec de l'estètica general de la pel·lícula. Aquests directors tindran assistents i encarregats específics, com escenògrafs, encarregats de vestuari, modistes, maquilladores, perruquers, utillers i altres membres suplementaris com pintors, fusters o constructors. També depenen d'aquesta àrea especialistes en els efectes visuals i òptics que es realitzin en el rodatge, així com altres efectes realitzats durant la fase de postproducció.

[edita] Gèneres cinematogràfics

Article principal: Gènere cinematogràfic

En la teoria cinematogràfica, el gènere es refereix al mètode de dividir o classificar les pel·lícules en grups segons la seva temàtica, realització o aspecte. Aquests gèneres estan formats per pel·lícules que comparteixen certes similituds, tant en el terme narratiu com en la posada en escena.

Cinema independent: Una pel·lícula independent és aquella que ha estat produïda sense el suport inicial d'un estudi o productora de cinema comercial. El cinema d'indústria pot ser o no d'autor, mentre que el cinema independent ho serà gairebé sempre. Actualment existeixen molts països que no tenen una forta indústria del cinema, i tota la seva producció pot ser considerada independent.

Cinema d'animació: És aquell on es fan servir majoritàriament tècniques d'animació. El cinema d'imatge real registra imatges reals en moviment continu, descomponent-lo en un nombre discret d'imatges per segon. En el cinema d'animació no existeix moviment real que registrar, sinó que es produeixen les imatges individualment i una per una (mitjançant dibuixos, models, objectes i altres múltiples tècniques), de forma tal que al projectar-se consecutivament es produeixi la il·lusió de moviment. És a dir, que mentre en el cinema d'imatge real s'analitza i descompon un moviment real, en el cinema d'animació es construeix un moviment inexistent en la realitat.

Cinema documental: És el que basa el seu treball en imatges preses de la realitat. Generalment es confon documental amb reportatge, sent el primer eminentment un gènere cinematogràfic, molt lligat als orígens del cinema, i el segon un gènere televisiu.

Cinema experimental: És aquell que utilitza un mitjà d'expressió més artístic, oblidant-se del llenguatge audiovisual clàssic, trencant les barreres del cinema narratiu estrictament estructurat i utilitzant els recursos per a expressar i suggerir emocions, experiències, sentiments, utilitzant efectes plàstics o rítmics, lligats al tractament de la imatge o el so. Es defineix d'acord amb el seu àmbit d'aplicació i recepció, ja que no sol tractar-se d'un cinema lligat a la indústria, i no es dirigeix a un públic ampli sinó específic, i comparteix a priori un interès per productes que es troben fora dels cànons clàssics.

Cinema d'autor: El concepte de cinema d'autor va ser encunyat pels crítics dels Cahiers du Cinéma per a referir-se a un cert cinema on el director té un paper preponderant en la presa de totes les decisions, i on tota la posada en escena obeeix a les seves intencions. Sol anomenar-se d'aquesta manera a les pel·lícules realitzades basant-se en un guió propi i al marge de les pressions i limitacions que implica el cinema dels grans estudis comercials, la qual cosa li permet una major llibertat a l'hora de plasmar els seus sentiments i inquietuds en la pel·lícula. No obstant això, grans directors de la indústria, com Alfred Hitchcock, també poden ser considerats dins d'aquesta categoria.

Cinema pornogràfic: També anomenat cinema porno o simplement porno i de vegades eròtic, és aquell en el qual explícitament es mostren els genitals mentre es realitza l'acte sexual i el propòsit del qual és el d'excitar a l'espectador.

[edita] Pàgines que s'hi relacionen

• Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques
• Festival Internacional de Cinema de Catalunya
• Història de la música en el cinema
• Història del cinema
• Llistat d'actors i actrius
• Llistat de gèneres cinematogràfics
• Pel·lícules considerades les millors de tots els temps

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cinema

• Cinema Català .net .cat
• Totcinema.cat
• Museu del Cinema de Girona
• The Internet Movie Database (anglès)