De Viquipèdia

(i) 48° 50′ 34″ N, 2° 26′ 09″ E / 48.84278, 2.43583

Vista general del château de Vincennes

El castell de Vincennes és la més important fortalesa reial francesa subsistent. Per l'alçada de la seva torrassa, 50 metres, és la fortalesa més alta de plana d'Europa. Va ser erigit del segle XIV al segle XVII al municipi de Vincennes.

[edita] Història

[edita] L'època medieval

Mur nord i entrada principal del castell

El senzill pavelló de caça, condicionat per Lluís VII cap a 1150 al bosc de Vincennes, esdevé al segle XIII un casal que fan edificar Felip II de França i Sant Lluís. És de Vincennes que partirà Sant Lluís per a una croada de la que no en tornarà. A la meitat de l'Edat Mitjana, Vincennes va ser més que una fortalesa militar: Felip III (el 1274) i Felip IV de França (el 1284) s'hi van casar i tres reis del segle XIV hi moriren: Lluís X (1316), Felip V (1322) i Carles IV (1328). D'altra banda, les relíquies de la corona d'espines van ser conservades a Vincennes abans de trobar-se a la Sainte-Chapelle de París. Una nova capella va ser edificada al recinte del castell per rebre un fragment de la relíquia que romangué a Vincennes.

Cap a 1337, Felip VI de França decideix de fortificar l'indret construint una torrassa a l'oest del casal. Amb els seus 52 metres d'alçada, és la més important fortificació medieval d'Europa. El recinte monumental, que es ocupa més d'un quilòmetre (330 x 175 m), flanquejat de tres portes i de sis torres de 42 metres d'alçada, va ser edificat pels Valois, dues generacions més tard, cap a 1410. Els seus fossats eren alimentats pel rû de Montreuil, rierol de Montreuil-sous-Bois. El sobrant es dirigia aleshores cap a París i s'acabava al llac de Saint-Mandé.

[edita] Del Renaixement a la Restauració

Enric IV va ser un dels amfitrions forçats del castell, en el que va ser empresonat durant les Guerres de religió.

Al segle XVII, l'arquitecte Louis Le Vau va construir per a Lluís XIV les ales (dites abusivament "pavellons") del Rei i de la Reina. El castell es va esdevenir així la tercera residència reial. Els treballs de reconstrucció no van ser tanmateix perseguits ja que Versalles concentrava aleshores tots els esforços. El castell conserva alguns exemples de l'estil Lluís XIV precoç als grans apartaments. Aquest model serà ràpidament superat pel Château de Vaux-le-Vicomte, el que valdrà a Nicolas Fouquet els honors de la presó de Vincennes.

Abandonat al segle XVIII, el castell servirà de seu per a la Manufactura de porcellana de Vincennes, precursor d'aquella de la de Sèvres i després de presó d'Estat. El marquès de Sade, Mirabeau i Diderot hi van ser internats.

El 1796, el castell va ser convertit en arsenal, sent des d'aleshores la secció històrica de l'exèrcit. El 1804, el duc d'Enghien va ser afusellat als fossats del castell. Anomenat governador del castell per Napoleó, el general Pierre Daumesnil el va defensar amb aferrissament en el moment de l'ocupació de París per les tropes russes i prussianes el 1815. Aquestes darreres, que volien apoderar-se de l'arsenal del castell, van xocar amb la intransigència del general. Amb menys de 200 homes, aquest va resistir, malgrat les pressions i les temptatives de corrupció, a la seu del fort durant més de cinc mesos. Va acabar capitulant per ordre de Lluís XVIII i va sortir de la fortalesa amb la bandera tricolor.

[edita] L'època moderna

El parc fou condicionat al segle XIX en el gust dels jardins anglesos. Napoleó III va confiar a Eugène Viollet-le-Duc la tasca de restaurar la capella i la torrassa i va llegar administrativament els 9,95 km² del bosc de Vincennes a la Ciutat de París.

El 15 d'octubre de 1917, Mata Hari de ser afusellada per espionatge als fossats de la fortalesa de Vincennes. A la Segona Guerra Mundial, el castell va servir igualment d'efímera caserna general de l'estat major del General Maurice Gamelin, encarregat de la defensa de França contra la invasió alemanya de 1940. El 2 d'agost de 1944 tres divisions de la Waffen SS en retirada del front de Normandia s'hi instal·len. El 20 d'agost de 1944, 30 ostatges hi van ser executats per les forces nazis que destruiran tres dipòsits de municions en el moment de l'alliberament de París, la nit del 24 al 25 d'agost. L'incendi provocat va durar prop de vuit dies.

El 1964, Charles de Gaulle, aleshores President de la República, va desitjar anar-se'n del Palau de l'Élysée, que jutjava massa englobat a París, sense perspectiva sobre la capital i no prou prestigiós per acollir el cap de l'Estat. Escull el castell de Vincennes per fer-se la nova casa presidencial. L'operació serà oblidada a l'arxiu en benefici d'altres prioritats.

[edita] La renovació contemporània

La torrassa del château de Vincennes després de la restauració dels anys 2000.

El castell de Vincennes depèn alhora del ministeri de la Cultura - és un monument històric - i del ministeri de la Defensa - el castell conté el Servei històric de la defensa (SHD). Des de 1988, s'ha emprès un vast programa de renovació. Els importants treballs de la torrassa s'han acabat el 2007 després d'una consolidació general de la seva estructura i la reobertura al públic dels pisos reials.

[edita] Galeria d'imatges

Torrassa del Château de Vincennes després de la restauració (2006)

Torrassa del Château de Vincennes

Entrada sud del Château de Vincennes

Sainte-Chapelle del château de Vincennes

[edita] Enllaços externs

• Web oficial
• Web de la ville de Vincennes
• Web oficial del Service historique de la Défense
• El Château de Vincennes a la Web del govern francès.
• Web oficial del Château de Vincennes